Delfi Abella

Delfí Abella Gibert

(2 de febrer de 1925 - 1 de febrer de 2007) fou un psiquiatre i músic català de la Nova Cançó.
Era fill de Delfí Abella i Mercè Gibert, una família benestant de la comarca del Pallars Jussà instal·lada a Barcelona. L'any 1955 es casà amb Mercè Roca Junyent, filla de Joan Baptista Roca Caball, un dels fundadors d'Unió Democràtica de Catalunya. Un home de vasta cultura i de fermes conviccions catalanistes i cristianes, com el seu cunyat, l'Anton Cañellas Balcells.

Carrera professional

Va estudiar la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona i després s'especialitzà en Psiquiatria, arribant a ser cap del servei de psiquiatria de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i catedràtic de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona. Fou un dels psiquiatres més reconeguts de Catalunya durant la segona meitat de segle.

Nova cançó

Va a passar a formar part des de la seva creació (1962) fins a la seva dissolució (1968) del col·lectiu de cantautors catalans Els Setze Jutges, sent el membre de major edat.
En els seus primers anys com a cantant publicà tres discs de curta durada i després d'abandonar els escenaris va exercir com a crític de Destino.
L'estil d'Abella es basava sobretot en el terreny líric, amb aguts i satírics versos. Així ho reflectia el que potser seria la seva cançó més coneguda Cap al futbol, on amb gràcia crítica feia un retrat del món del futbol.
Delfí Abella també va adaptar peces d'artistes francesos com Georges Brassens, Barbara, Guy Béart o Anne Sylvestre, per a Maria del Mar Bonet, Guillermina Motta o Maria Amèlia Pedrerol. 
El 1996, Joan Manuel Serrat va enregistrar el tema d'Abella Quan érem infants en el seu doble disc d'homenatge a la Nova Cançó "Banda sonora d'un temps, d'un país".
El 1998, va publicar un llibre amb un recopilatori dels versos de les seves cançons, titulat 30 cançons.
El 13 d'abril de 2007, el grup de cantants en el seu conjunt va rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, en reconeixement a la seva tasca en favor de la cultura i la llengua catalanes durant la dictadura; tanmateix, Maria del Mar Bonet va aprofitar l'avinentesa per criticar l'escasa promoció de la cançó catalana alhora que Guillermina Motta es queixava del tardà atorgament del guardó quan dos dels setze integrants ja havien faltat: Miquel Porter i Moix en 2004 i Delfí Abella l'1 de febrer de 2007.

Obres publicades

• Mossèn Cinto vist del psiquiatre Anàlisi psico-patològica dels articles "en defensa pròpia", 1958
• Tòtems actuals i altres assaigs, 1960
• El nostre caràcter, 1961
• L'orientació antropològica existencial de la psiquiatria, Institut d'Estudis Catalans, 1962
• Estudio clínico y fenomenológico de la hipocondria, 1962
• Què cal saber d'higiene mental, 1963
• Geni i catalanitat de Ramon Llull , 1964
• Psiquiatria fonamental, 1981
• Trenta cançons (poesia), 1998