Quico Pi de la Serra

Francesc Pi de la Serra i Valero

Neix a Barcelona el 6 d'Agost de 1942. L'any 1962 s'incorpora al grup "Els Setze Jutges" com a guitarrista acompanyant de Miquel Porter. La seva primera actuació té lloc a la Selva del Camp i, a finals d'aquell any, publica el seu primer disc, PI DE LA SERRA, (1962), que conté versions de Georges Brassens. Pi de la Serra, músic interessat pel món del jazz i del blues, s'incorpora al grup Els Quatre Gats. Amb ells grava quatre EPs entre 1963 i 1965, amb adaptacions de clàssics americans.
L'HOME DEL CARRER (1964), el seu segón EP, representa un canvi qualitatiu important, i es destaca per "L'home del Carrer".

El 1966, Pi de la Serra publica el seu tercer i darrer EP com a "Jutge". El mateix any intervé en el disc AUDIÈNCIA PÚBLICA (1966), un àlbum col¿lectiu dels components dels Jutges. FRANCESC PI DE LA SERRA (1967) és el seu primer LP.
Els anys setanta, després de la dissolució d'"Els Steze Jutges", són els anys de la seva consolidació. TRIAT I GARBELLAT (1971) és el seu segon LP on hi trobem clàssics com "Un dia gris a Madrís", "No és Veritat" o "La Matança del Porc". DISC-CONFORME (1971) inclou dues petites joies "Ulls Tancats" i "Insolació".

Després de dos anys d'inactivitat, publica dos nous LPs: FILLS DE BUDA (1974) i NO ES POSSIBLE EL QUE VISC (1974). El primer representa allò que no li deixen dir per imperatiu governamental i veu obligat a gravar-lo a França. El segón esdevé una de les seves joies discogràfiques
La seva repercussió al mercat el fa girar constantment durant un període de tres anys que coincideix amb l'edició de tres àlbum consecutius en directe: A L'OLYMPIA (1975); PALAU D'ESPORTS; BARCELONA 27-2-76, (1976) i A MADRID, (1977).
Un dels directes més celebrat de la seva discografia és QUICO-MARIA DEL MAR (1979), recull de les actuacions que els dos cantautors van fer a l'escenari del Teatre Romea per l'espectacle "Corpus al Romea" .

Francesc Pi de la Serra també va travessar el desert al qual es va veura abocada la cançó als anys 80. PIJAMA DE SALIVA (1982) representa un punt d'inflexió, l'inici d'una segona maduresa, amb temes com ara "Maria Joana". QUICO, RENDEIX-TE! (1988) és un disc al¿lusiu a la situació i sense concessions.
En aquest tràngol de la seva activitat artística i discogràfica, Quico Pi de la Serra diversifica el seu treball entre actuacions en directe i un espai de blues a Catalunya Ràdio.
AMUNT I AVALL (1995) és el seu retorn discogràfic amb un àlbum gravat el 1993, produït i arranjat per Josep Mª Bardagí.
NO PASARÁN (1997) és el seu primer treball en castellà, que fonamenta un espectacle sobre les cançosn de la Guerra Civil , i que comparteix amb l'actriu i cantant Ester Formosa.
Pi de la Serra ha participat, també, com a guitarrista o arranjador o director artístic en alguns discos d'altres cantants com Ovidi Montllor, Ramon Muntaner, Miquel Pujadó, Joan Isaac, en el disc 20 ANYS DE FALSTERBO-3 i amb Albert Plà.

Discografia

• 1962 Canta les seves cançons
• 1964 Jo sóc Francesc Pi de la Serra
• 1966 La moral
• 1967 Francesc Pi de la Serra (reeditat per Picap el 2008)
• 1971 Disc-Conforme
• 1971 Triat i garbellat
• 1974 No és possible el que visc
• 1974 Pi de la Serra canta les seves cançons
• 1974 Fills de Buda
• 1975 Pi de la Serra a l'Olympia
• 1976 Lluita i compromís
• 1977 Pi de la Serra al Palau d'Esports
• 1977 Pi de la Serra a Madrid
• 1979 Quico i Maria del Mar
• 1979 Junts
• 1980 Katalonien
• 1983 Pijama de saliva (reeditat per Picap el 2008)
• 1988 Quico, rendeix-te!
• 1989 Qui té un amic
• 1995 Amunt i avall
• 1997 ¡No pasarán! Canciones de guerra contra el fascismo (1936-1939) amb Carme Canela
• 2007 Tot
• 2011 Quicolabora, amb Amadeu Casas (guitarra) i Joan Pau Cumellas (harmònica)
• 2018 T'agrada el blues?