Santi Vendrell


Santi Vendrell

 Neix a Sant Boi de Llobregat el 22 de novembre de 1959. De ben petit ja té una clara facilitat per la música i els instruments, cosa que fa que els seus inicis en aquest món siguin de forma autodidacte. No és fins més tard quan comença estudis de solfeig i guitarra en el conservatori de Vallvidrera de Barcelona, al mateix temps que comença classes de cant amb Josefina Lupiañez, mestra de cant del Liceu de Barcelona.
Els seus inicis són amb un company de joc del mateix poble, Miquel Murga, que més tard es dedicaria al teatre. Formen un duet anomenat Miquel i Santi i participen a concursos com “una veu per la cançó” celebrat a la sala mítica de la cova del Drac de Barcelona o al Festival de “villancicos nuevos” de Pamplona entre d’altres. L’any 1979 guanyen el primer festival de la cançó marinera de Palamós amb el tema “Salpar de tardor”.


L’any 1980, Santi Vendrell es presenta en solitari, per primera vegada al festival de “villancicos nuevos” de Pamplona i obté en el mateix un ressonant èxit amb la cançó Somni de Nadal. Cal dir que Santi Vendrell va ésser l’únic participant amb llengua catalana de tot l’estat espanyol. És en aquest mateix esdeveniment on fa amistat amb el director del festival, Carles Laporta, qui l’ajuda amb un primer disc a entrar en el mercat discogràfic, de manera que l’any 1981 veu la llum el seu primer treball anomenat “Un quadre antic”. Cal dir també que el seu descobridor, va ésser el llavors director artístic de la casa discogràfica Edigsa, Joan Carles Doval que uns anys més tard, seria fundador de PICAP.

Al 1982 surt al mercat el seu segon disc “Secrets al cor”.

Al 1983 surt al mercat el seu tercer disc “Negre i blanc” amb un èxit de vendres indiscutible i amb actuacions a totes les comarques de Catalunya.


Al 1984 composa la cançó “fem i farem” que la coalició política Convergència i Unió utilitza en la campanya de la presidència de la Generalitat del mateix any; fet que a la curta i a la llarga li provocaria molts més problemes que Vendrell hagués imaginat. Aquest mateix any 1984, el cantautor obté el premi atorgat per l’emissora de radio Cadena Catalana com a millor cantautor de llengua catalana lliurat a la sala Escala de Barcelona i entra per votacions a Madrid a formar part dels 40 principals de la cadena Ser.

Entre els anys 1985 i 1986 surt al mercat el seu quart disc anomenat Darrera el glaç. Després de l’aparició d’aquest disc les actuacions i les vendes van baixar de forma escalonada, però insòlita. A en Santi s'el polititza, i mentre uns creuen que és d’un partit polític, els que governen el deixen de racó per por a que s’interpreti que s’ajuda als del deu partit. La veritat és que Santi Vendrell no ha estat mai de cap partit polític i els que governaven, simplement el van utilitzar.


Malgrat les adversitats, al 1986-87, Santi Vendrell treu un cinquè disc al mercat que s’anomena Dia a Dia, on destaca una cançó anomenada El rodamón i que demostrara que a l’autor encara li queden moltes coses per fer.
Després d’aquesta etapa, Torna amb un altre disc, Mediterrània, probablement un dels millors.
A continuació treu un altre disc, "Oblida’m si no em vols” i per acabar treu un dels discos més bonics de tots, “Molt personal”.
Gravat en directe i fent memòria a algunes cançons i intèrprets més emblemàtics de la nova cançó, Santi Vendrell treu al mercat un disc gravat en directe, "Concert Acústic".
Al 2008 treu al mercat el seu últim treball, segurament el millor. Amb l'ajut de la confiança que el temps ens dóna i amb forces renovades surt el seu desè disc "Parlem-ne", amb la col·laboració de Pep Sala.




Fons: doriathweb

No hay comentarios:

Publicar un comentario