Tomeu Penya

Tomeu Penya

Els inicis d’en Tomeu a nivell artístic comencen com a integrant de bandes de rock que amb motiu del “boom” turístic es formaren a l’illa. Tasca que li proporcionà una experiència invalorable. Més tard, en Tomeu decideix penjar-se la guitarra i viatjar per Europa.

Es guanya la vida tocant a pubs d’Alemanya, Dinamarca, Suècia. . .I és en aquesta època quan més s’enyora i comença a compondre cançons.
De tornada a Mallorca, un grup d’amics l’anima perquè continuï, i el rector del seu poble (Vilafranca de Bonany) dirigeix la gravació d’un primer disc "Cant a la Vila", del qual es fa una petita tirada.

Desembre del  ‘82. 
En Tomeu, amb el suport i finançament d’un grup d’amics grava un LP on recull els seus darrers treballs. En Joan Bibiloni l’ajuda en la producció. Surt al mercat "Carritx i Roses" i va començar una gran demanda per part del públic mallorquí.

A l'estiu del ‘83. 
En Tomeu Penya superà tots els rècords que pot aconseguir un artista a la seva terra. Es venen més de 10.000 còpies del disc i reclamen la seva presència en festes i revetlles de l’illa (50 recitals en un estiu).

Novembre del ‘83. 
Es va començar a preparar el segon disc amb la responsabilitat que implicava l’èxit aconseguit en el primer. S’inicia la polèmica: per alguns, en Tomeu seria un fenomen de curta durada; fins i tot els més “puristes” opinen que el cantant desvirtua el folklore mallorquí, però per a la gran majoria és un autèntic revulsiu per a la musica illenca, admiren el seu coratge i s’emocionen amb les seves cançons.

Abril del ‘84. 
Nou disc, es diu: "Coverbos" i s’hi inclou un tema que s’havia avançat com a single i que mouria polèmica, “Trenc”. A la seva manera senzilla i subtil, en Tomeu defensà la conservació d’un dels darrers paratges verges de l’illa. Ningú no pogué negar el gran èxit d’aquest disc. Temes com: "Sa Perdiu", "Morros de Cirera", "Feixets de Cabells". .. calaren dins del seu públic que l’acompanyava a cor a tots els recitals.

1985. 
Es prepara el tercer disc. Ja es comença a analitzar el fenomen “TOMEU PENYA”, fins i tot a Catalunya ja es parla d’ell. Quin serà el secret. . .? Potser la seva manera senzilla i càlida de cantar, la seva veu tan personal, la seva ingenuïtat no exempta d’humor i d’ironia. . . Aquest any s’edita "Illamor", un càntic d’amor profund a la seva terra, un disc, en el qual el sentiment s’imposa a la festa. Illamor és un èxit i ningú ja no ho qualifica com el “fenomen” de curta durada.

1986. 
"Mallorquins i Catalans", cançó encomanadissa i xalesta, i un test replè d’ironia i humor, popularitzen ràpidament en Tomeu Penya a Catalunya. Aquest tema que donava títol al nou disc, sonava a totes les emissores. El “fenomen” ja era a Catalunya, i rebia amb delit l’alenada d’aire fresc de la seva música.

1987. 
Els mitjans de Catalunya li dediquen uns extensos reportatges. Sorprèn la seva insòlita ventura musical. S’edita un disc molt acurat amb una amorosa producció “Tomeu”. . Una autèntica obra d’art que consolida el cantautor a Catalunya.

1988-89.
La carrera d’en Tomeu segueix imparable, Arrels/Arrels ‘89. Premis, recitals, televisions. . . I dins del ‘89 l’acompliment d’un gran somni, la seva actuació al Palau de la Música. La música i la curiosa personalitat d’en Tomeu i el fet de no haver adoptat cap dels cànons clàssics dels altres cantautors, mou una vertadera polèmica entre els crítics.

1990.
"Els Cors Ferits". Sens dubte la producció més cuidada fins al moment. Aquest disc presenta novetats: inclou versions d’u n dels seus ídols Don Williams, això, i temes com "Aina", fan que aquest disc sigui un escaló més dins la seva carrera. Quinze mil còpies venudes i nombroses actuacions, tot un èxit dins el mercat català.

1991.
Es fa un parèntesi en l’edició discogràfica. Els Cors Ferits encara dóna molta guerra. A l’hivern fa una extensa gira per pobles de Catalunya que finalitza amb dues exitoses actuacions a Barcelona.

1992. 
En aquest any es presenta "Sirena", una nova producció que segueix la línia de l’anterior disc. De nou, adaptacions de clàssics del “Country” i una arriscada versió d’una cançó de Wilson Picket, “Fins a Mitja Nit" Al mes d’octubre en Tomeu, juntament amb na Maria del Mar Bonet, és designat per a la Generalitat de Catalunya com a Premi Nacional de la Música Lleugera. A finals d’any, surt al mercat una recopilació titulada “Deu Anys D’èxits” que recull part dels temes més populars del cantautor i una novetat que va significar un rotund èxit, la nadala “El Rei Negre”.

1993.
Durant aquest any en Tomeu Penya segueix cultivant èxits apoteòsics a les Illes Balears, als Països Catalans i Andorra, amb un total de 35 actuacions realitzades durant la temporada.

1994.
"Una Aclucada d’Ull". La cançó “Illes dins un riu” llança a en Tomeu Penya com a indiscutible número 1. Rècord de vendes i d’èxit . A partir d’aquest disc la carrera de l’artista rep una important empenta.

1995. 
"Anuats". Aquest disc no defrauda l’expectació davant la nova feina d’un triomfador. Per primera vegada en Tomeu Penya fa la producció artística tot sol. Continua realitzant concerts per Catalunya i Balears.

1996. 
"Balades". Segon recull, que aquesta vegada presenta una impressionant selecció de les seves cançons d’amor. Balades és la millor manera de conèixer en Tomeu Penya. A més a més, participa en el mes de juliol en el programa “GREC ‘96”, al Palau de la Música, l’esdeveniment cultural més important per en Tomeu com a artista i com a guany personal.

1997.
"De Tot Cor". Les lletres del nou disc tornen a parlar de la vida quotidiana i amb el so country, mentre que les lletres d’amor van acompanyades amb el ritme de balada. Dues de les onze cançons del compacte : “Ho Feim” i “Pels Bons Temps” s’han extret de : “We do it “ de R. i J. Stone, I “For the good times” de Kristoferson.

1998. 
Es prepara com un any de molta feina, amb gales a les Illes amb el seu grup "Geminis", i actuacions per Catalunya amb els excel•lents músics catalans que habitualment l’acompanyen. I treu el seu quinzè disc a la venda:"Penya al Descobert", un disc per traure’s el barret. Un treball amb 12 cançons on retroben els seus temes més característics, l’amor: (Cristina, Unes Paraules, Suau, Mallorquí, etc.). Especial atenció es mereix la cançó “Mallorquí”, un divertit himne d’amor envers Mallorca, inspirat en els càntics que es fan als estadis de futbol.

1999.
"Antologia". Discos i actuacions s’han anat succeint any rera any tot mantenint “l’estrella” d’en Tomeu a dalt de tot. Des d’aquest punt i en un moment de reflexió en la seva carrera en Tomeu ha volgut presentar un disc amb una selecció molt personal. “ANTOLOGIA” reuneix temes que d’alguna manera han significat molt per en Tomeu. Juntament amb “Balades”, la seva anterior recopilació (Blau 1.997), “Antologia” és la essència d’un artista fidel a ell mateix i que sap sempre complaure al seu públic. En aquest disc podem apreciar la gran versatilitat d’en Tomeu Penya: balades, mitjos temps, temes arrelats al folk mallorquí, i també abordar amb el seu estil característic, el country al qual és tan aficionat. “Antologia” ofereix a més a més, una cançó inèdita a la seva discografia: “Dona Reggae”, i una fantàstica nadala, expressament creada per a aquesta recopilació: “Cantem Nadales".

2003. 
"Fàcil". El seu primer disc en castellà en el qual destaca la seva capacitat d’adaptació a tota classe de públic. Va ser reconegut com un gran treball del cantautor.

2005. 
"Sa Força d'Una Mirada". Torna al seu estil country amb balades que expressen la seva inquietud per la societat actual sense deixar de banda un gran acabament artístic propi de Tomeu Penya..

2007. 
El disc “Paraules que s’endu es Vent” és un punt i seguit en la seva música. Apareix una melodia més tècnica i unes cançons més madurades. Tomeu Penya té una actitud més reposada per a crear un àlbum complet que ha escombrat en el mercat des de la seva publicació. Va esser un any de viatge i musica . Gèminis i Perico Linale Big Band són els seus companys en aquesta etapa.

2010. 
Tomeu Penya es llança a l’aventura per oferir-nos tres dècades de bagatge personal y professional amb un CD i DVD en directe, “ 30 Anys després “, editat per Blau.

30 Anys després es, evidentment, un treball d’estudi, però amb la frescor y la tècnica del rigorós directe: sense artificis ni retocs posteriors. Per a fer-ho possible, Tomeu i la seva discogràfica es varen preparar a fons i s’envoltaren d’un actiu immillorable: músics joves i professionals amb els que la relació continua.....

Actualment, en Tomeu Penya és un intèrpret preocupat i interessat en trobar noves maneres d’entendre i d’interpretar la música sota un punt de vista nou, especial, però atractiu per als oients.

En Tomeu Penya no té límits, ni fronteres, està absolutament obert a tot, i a tothom. La seva il•lusió i més gran recompensa és la feina dura, però ben feta. És un cantautor molt productiu i creatiu, d’una qualitat progressiva que no defrauda mai al seu auditori. La seva força i magnetisme fan que transformi al públic en el seu còmplice.

Discografia

• Tomeu Penya canta a la vila (1980)
• Càrritx i roses (Blau 1982)
• Coverbos (Blau 1984)
• Illamor (Blau 1985)
• Mallorquins i catalans (Blau 1986)
• Tomeu (Blau 1987)
• Arrels (Blau 1988 / 1989)
• Els cors ferits (Blau 1990)
• Sirena (Blau 1992)
• 10 anys d'èxits (Blau 1992)
• Una aclucada d'ull (Blau 1994)
• Anuats (Picap 1995)
• Balades (Blau 1996)
• De tot cor (Picap 1997)
• Penya al descobert (Picap 1998)
• Antologia (1999)
• Això és Pecat (Picap 2001)
• Fácil (DiscMedi-Blau 2003)
• Sa força d'una mirada (2004)
• Paraules que s'endú es vent (2007)
• Tomeu Penya, 30 anys enrere (en Directe, CD+DVD) (2010)
• És per tu (2012)Arruix (2013)