Quimi Portet

Joaquim Portet Serdà

Quimi Portet,.Neix el 20 d'octubre del 1957 a Vic (Osona). Abans compositor i guitarrista que cantant, forma part de grups com ara Kul de Mandril i Los Rápidos, on coincideix amb Manolo García, amb qui formarà Los Burros, embrió del duet El Último de la Fila, una dels grups hegemònics del pop espanyol entre mitjans dels anys 80 i els 90.La seva carrera com a solista és en català, musicalment marcada per la influència de Pau Riba i Sisa , temàticament, pel surrealisme i un gran sentit de l'humor.Quimi Portet comença el seu vessant com a artista en solitari quan encara és component de El Último de la Fila. Amb mitjans molt precaris edita un primer àlbum, Persones Estranyes (1987), que inclou "Me'n torno a casa" i "Tres trens", com a temes a destacar d'un àlbum de provatura.

Serà una dècada més tard, precipitant l'anunci oficial de la dissolució d'El Último de la Fila, que edita Hoquei Sobre Pedres (1997). Un àlbum que apunta les seves intencions, amb una renovació notable de la sonoritat del pop-rock en català. Destaca pels temes "La Rambla", un homenatge a Sisa, i per "Em dius que el nostre amor", una versió del poema de Joan Vergés musicat per Toti Soler. L'àlbum rep el premi al millor disc en català de l'any en la 10a edició del Festival Altaveu. "Insectes dissecats" inaugura el seu web i avança Cançoner Electromagnètic (1999), d'una producció molt elaborada, en un coixí tecnològic de "samplers" i "loops", que confirma la sonoritat pròpia de Quimi Portet, que comença a ser valorat com a productor. L'àlbum destaca per temes com "Frases fetes" i "Un altre jo", on es desfà definitivament del seu passat musical. L'àlbum rep el Premi Puig Porret 1999 al millor àlbum català de l'any que atorga anualment la crítica musical catalana coincidint amb el Mercat de Música Viva de Vic.

La cançó "Tècnicament perfecte" avança l'àlbum Acadèmia dels Somnis (2001) que s'aparta del desplegament tecnològic del disc precedent per posar accent en la ironia, un element que esdevé clau dels treballs d'en Quimi Portet d'aquí en endavant. En controla amb mà de ferro el resultat. Compon, grava, produeix i mescla el disc, amb l'acompanyament de figures convidades com Pau Donés (Jarabe de Palo), Adrià Puntí i Ángel Celada (exOrquesta Mondragón). El tema "Amor gimnàstic" és coescrit amb les seus col·laboradors habituals, Antonio Fidel (baix) i Juan Carlos García (bateria).
El to sorneguer apuntat es confirma amb La Terra és Plana (2004), que destaca pel tema que li dona títol, la reivindicació que representa "Francesc Pujols", el filòsof català heterodox, i per "Rius de Babylon", una versió del clàssic de Boney M que interpreta amb Albert Pla. En la mateixa línia apareix Matem els Dimarts i els Divendres (2007).

La personalitat musical de Quimi Portet l'ha dut cap al món de la producció, treballant en els àlbums d'Adrià Puntí ("Pepalallarga i...", "L'hora del pati" i "Maria"); Paul Fuster ("Happy Nothing"), Albert Pla ("Cançons d'amor i droga", "Vida y milagros") i Gerard Quintana ("Senyals de Fum").

Discografia

Amb El Último de la fila

• 1985: Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana
• 1986: Enemigos de lo ajeno
• 1987: Nuevas mezclas 
• 1988: Como la cabeza al sombrero 
• 1990: Nuevo pequeño catálogo de seres y estares (
• 1993: Astronomía razonable
• 1995: La rebelión de los hombres rana

En solitari

• 1987: Persones estranyes
• 1997: Hoquei sobre pedres 
• 1999: Cançoner electromagnètic 
• 2001: Acadèmia dels somnis 
• 2004: La Terra és plana 
• 2007: Matem els dimarts i els divendres 
• 2009: Viatge a Montserrat 
• 2012: Oh my love
• 2016: Ós Bipolar 
• 2018: Festa major d'hivern

Fons: icatfm i Vikipedia